Farigola
Thymus vulgaris
Altres noms: Timó
Descripció
És un petit matoll perenne, llenyós i molt ramificat, emblemàtic dels terrenys secs i assolellats de la regió mediterrània. Té fulles diminutes, oposades, de color verd grisaci i amb les vores una mica enrotllades cap avall per evitar la pèrdua d'aigua. Desprèn una olor forta, càlida i penetrant. A la primavera, els extrems de les branques s'omplen de diminutes flors labiades de color blanc, rosat o lila fosc.
Usos medicinals
És el gran "antibiòtic" natural de la nostra flora. La infusió de farigola és altament efectiva per combatre infeccions respiratòries, refredats, tos i bronquitis, ajudant a expulsar la mucositat. Es fa servir en gargarismes per alleujar el mal de gola, la faringitis o les nafres bucals. També té un fort poder desinfectant en ús extern per netejar ferides, i és un excel·lent digestiu per prendre després de menjars copiosos.
Com preparar-la
Infusió
Posa l'aigua a bullir. Quan arrenqui el bull, apaga el foc. Tira-hi una cullerada d'herba seca (o un grapat de fresca) per tassa. Tapa-ho de seguida perquè no s'escapin els olis essencials, deixa-ho reposar entre 5 i 10 minuts, i cola-ho.
Decocció
Posa l'herba a l'olla amb l'aigua freda i porta-ho a ebullició. Fes-ho bullir a foc lent entre 5 i 15 minuts. Apaga el foc, deixa reposar uns minuts i cola.
Gargarisme
Prepara una infusió. Deixa-la refredar fins a temperatura ambient. Posa'n un glop a la boca, tira el cap enrere i fes glo-glos a la gola durant uns segons sense empassar-t'ho. Escup i repeteix.
Precaucions
Lleu
Evitar l'oli essencial pur via interna en embaràs i úlcera d'estómac.
Quan recollir-la
G
F
M
A
Mg
Jn
Jl
Ag
S
O
N
D