Vinagre dels quatre lladres

Història i descripció

Aquest és un dels remeis tradicionals més famosos de la història europea. La llegenda explica que durant una gran epidèmia de pesta bubònica (alguns diuen a Tolosa al segle XVII, d'altres a Marsella al segle XVIII), quatre lladres es dedicaven a saquejar els malalts i els cadàvers sense encomanar-se de la terrible malaltia. Quan finalment van ser capturats, els jutges els van oferir la clemència (o un càstig menor) a canvi del seu secret. El secret era aquest vinagre medicinal, una maceració potentíssima de plantes antisèptiques i antibacterianes de la nostra terra amb la qual es fregaven el cos, les mans i la cara abans de sortir.

Ingredients

Preparació

Posa totes les plantes i els grans d'all esclafats dins d'un pot de vidre gran i net. Cobreix-ho tot completament amb un litre de bon vinagre de poma (o de vi blanc) no pasteuritzat. Tanca el pot hermèticament i deixa'l macerar en un lloc fosc i fresc durant tres o quatre setmanes. És important remenar o sacsejar el pot suaument cada dia per afavorir l'extracció dels principis actius. Passat aquest temps, cola el vinagre prement bé les herbes amb un drap de cotó fi i guarda el líquid resultant en una ampolla de vidre fosc.

Usos

  • Ús extern: Diluït amb una mica d’aigua, s’utilitza per fer friccions al pit o a l’esquena per combatre refredats i estats febrils. També serveix com a excel·lent repel·lent de mosquits i paparres, per desinfectar petites ferides, calmar picades o fer esbandides bucals per a les genives inflamades.
  • Ús intern: A l’hivern o en èpoques de baixada de defenses, es pot prendre una cullerada de postres d’aquest vinagre diluïda en un got d’aigua tèbia o amb mel, un cop al dia, per estimular el sistema immunitari.
  • Llar: Diluït en aigua és un gran purificador i desinfectant per netejar superfícies a casa.

Precaucions

Com a ús extern, pot irritar les pells molt sensibles si s'aplica pur; es recomana diluir-lo a parts iguals amb aigua. En ús intern, s'ha d'evitar en cas de patir úlceres d'estómac, gastritis aguda o acidesa severa.
Font: Tradició oral i folklore boticari europeu (segles XVII - XVIII). Recepta adaptada amb la flora comuna del bosc mediterrani i present als receptaris de remeieres i trementineres.