Violeta
Viola odorata
Altres noms: Viola d'olor, viola boscana, viola de la Mare de Déu
És una planta herbàcia perenne de mida petita que sol créixer arran de terra, amagada a l'ombra de boscos i marges humits. Forma una roseta de fulles arrodonides en forma de cor. A finals d'hivern i principis de primavera ens regala unes delicades flors de cinc pètals, d'un color porpra intens (tot i que a vegades poden ser blanques), que desprenen una aroma dolça, profunda i completament inconfusible.
Usos medicinals
És una de les millors i més suaus aliades per a les vies respiratòries. Gràcies als seus mucílags, s'acostuma a preparar en infusió o en forma de xarop (fent servir les flors) per suavitzar la gola irritada, calmar la tos seca i ajudar a expulsar la mucositat en refredats infantils i bronquitis. També conté àcid salicílic (l'actiu de l'aspirina), per la qual cosa s'ha usat per calmar mals de cap lleus.