Dent de lleó
Taraxacum officinale
Altres noms: Xicoira, pixallits, lletissó de ruc, apagallums, queixal de vella
Planta herbàcia perenne extremadament comuna als prats, marges de camins i horts de casa nostra. Forma una roseta arran de terra de fulles profundament dividides, amb lòbuls aguts que recorden les dents d'un lleó. Fa una flor solitària d'un groc intens al capdamunt d'una tija buida i sense fulles. Un cop madura, la flor es transforma en l'inconfusible globus de llavors amb plomalls blancs ("l'apagallums") que bufen els nens. Si trenques la tija o les fulles, segrega un làtex blanc.
Usos medicinals
És la reina de les plantes depuratives. Les fulles tendres es poden menjar en amanida a la primavera (tenen un toc amarg molt sa), o bé es poden preparar en infusió juntament amb l'arrel per fer neteges profundes del fetge i la vesícula biliar. El seu fort efecte diürètic (d'aquí el nom "pixallits") ajuda els ronyons a eliminar toxines i líquids retinguts amb l'avantatge que, com que la planta és molt rica en potassi, compensa la pèrdua d'aquest mineral per l'orina.
