Ortiga
Urtica dioica
Altres noms: Ortiga major, ortiga gran, ortiga verda, estriga
Planta herbàcia perenne molt coneguda i abundant prop de masies, recs, parets i terrenys rics en nitrogen arreu de les nostres comarques. Té fulles oposades, serrades i punxegudes. Tota la planta està coberta de pèls urticants que, en fregar-los, es trenquen com petites ampolles de vidre i injecten substàncies (com àcid fòrmic) que provoquen coïssor a la pell. Fa unes flors petites i verdoses agrupades en raïms penjants.
Usos medicinals
Malgrat que piqui a l'hora de collir-la (s'ha de fer amb guants!), és una autèntica font de salut. Un cop assecada o bullida perd l'efecte urticant. En infusió o decocció aporta una gran quantitat de ferro i minerals, sent ideal per tractar anèmies i cansament. Té un gran poder depuratiu per eliminar àcid úric (molt útil per a la gota i el reumatisme). A més, la decocció de l'arrel o l'extracte de fulles es fa servir molt en locions per frenar la caiguda del cabell i reduir la caspa.
